En mig de la difícil conjuntura econòmica, la
delicada situació política i la segmentació social que pateix el país, el Govern Espanyol ha pres diferents
mesures en l'àmbit de les finances estatals amb el principal objectiu de un
repartició més justa de les aportacions de les comunitats autònomes en l'àmbit
tributari.
Partint d'aquesta premissa el senyor Montoro (ministre d'Hisenda) va decidir
canviar el sistema d'elaboració de les balances fiscals de les comunitats
autònomes, passant a utilitzar un sistema que ha generat molta polèmica a Catalunya. En primer lloc cal dir que
les balances fiscals són un document comptable que resumeix els ingressos
impositius d'una comunitat autònoma i la quantitat que es destina en despesa
pública en aquella comunitat, és a dir, la quantitat total d'impostos pagats en
una comunitat i la quantitat d'aquests impostos que es destinen a la mateixa
zona. El nou càlcul es resumeix de la següent forma: - Impostos recaptats a la
CCAA (enviats a la Administració Central) + Retorn per part de l'Administració
Central + Neutralització del deute.
En altres paraules, el saldo d'una comunitat es
comença considerant negatiu i és la part d'ingressos de la comunitat que
s'envien a Madrid, el següent pas és la suma del retorn de l'Administració
Central de la quantitat que creu oportuna i finalment, la part que causa
polèmica, la suma de la neutralització del deute.
Què és la neutralització del deute i perquè causa
polèmica?
Per respondre la pregunta és més senzill
d'entendre a partir d'un exemple pràctic:
Imaginem que a una família hi ha 4 fills, dels
quals 3 treballen (A,B i C) i 1 rep la prestació d'atur (D). A final de mes
cada fill ingressa el sou al compte de la família i a primers del següent mes
el pare de família assigna una quantitat a cada fill per la despesa personal.
Per exemple:
|
SOU
APORTAT
|
REPARTICIÓ
|
Fill A
|
1500€/mes
|
1300€
|
Fill B
|
1300€/mes
|
1200€
|
Fill C
|
1700€/mes
|
1400€
|
Fill D
|
500€/mes
|
1100€
|
TOTAL 5000€/mes 5000€
Ara imaginem que el fill C té una despesa de 1700€
al mes i el pare li ha assignat 1400€, vist això el pare decideix donar-li 300€
al fill C però amb la diferència que aquests 300€ els ha de tornar al pare amb
un interès, imaginem per exemple: 300€ de deute del fill C al pare al 5% a
tornar a l’any següent 315€.
Si el pare decideix seguir les balances fiscals
que utilitza el senyor Montoro la balança del fill C seria:
-1700€ (pagament al pare) + 1400€ (retorn del
pare) + 315€ (neutralització del deute) = +15€
El resultat final ens dóna una balança fiscal
positiva pel fill C, però realment reflexen aquests moviments la realitat
comptable si els 315€ el fill els haurà de tornar al pare?
Això mateix és el que han comentat alguns
economistes pel cas de Catalunya, ara el total de la balança fiscal de
Catalunya és positiva per la neutralització del deute. I és just aquest
resultat? Reflexa la realitat econòmica i fiscal del país i de les comunitats
autònomes?
La resposta és molt subjectiva però els que
argumenten que no és un sistema just aporten un argument polític a la qüestió, “Espanya
canvia les balances fiscals per reduir l’argument independentista català de
Espanya ens roba”.
Sincerament i lògicament desconec l’objectiu del
senyor Montoro, però coneixent el context economicosocial en que ens trobem
espero que la política no entri en àmbits econòmics i que el Ministerio de Hacienda es centri en
resoldre els problemes fiscals, que són els que els hi toquen, del país.