És just el sou dels grans futbolistes?

Durant els últims 15 anys amb la globalització de l'economia i conseqüentment de tots els aspectes econòmics de l'esport alguns sous s'han vist brutalment augmentats, com és el cas del futbol. També cal dir que en general la societat no ha vist amb bons ulls que els grans futbolistes guanyessin tant i per això he decidit plantejar-me aquesta pregunta: és just el sou dels grans futbolistes?

Per posar un exemple, el sou de l'argentí Leo Messi, un dels millors jugadors del món (o el millor) i també un dels més coneguts a nivell internacional (o el que més), és de 16 milions d'euros anuals. Per fer-nos una idea de la xifra, el sou de l'astre argentí és equivalent al sou base anual de aproximadament 1.200 funcionaris de nivell A1 (graduat o llicenciat a la universitat) que és de 13.314€. O l'equivalent a 115 cotxes Audi R8 cada un amb un valor de 138.400€ cada any. O l'equivalent a 111 anys de sou del President de la Generalitat de Catalunya en un sol any!! I tot això només amb la part del sou procedent de les activitats esportives del jugador, si tinguéssim en compte tots els ingressos de l'argentí la suma total arribaria gairebé als 35 milions d'euros anuals. En aquest aspecte Leo Messi només és superat per l’anglès David Beckham amb uns ingressos de 36 milions d'euros, el top 5 el completen Cristiano Ronaldo, Samuel Eto'o i el jove Neymar amb 30, 24 i 22 milions d'euros anuals respectivament.

 Vistes aquestes xifres i les respectives comparacions la majoria de persones que es fan aquesta pregunta no donen pas al debat i conclueixen que el sou dels futbolistes és molt superior al que creuen que haurien de cobrar. A simple vista la resposta és senzilla però si s'aprofundeix més en el tema des de un punt de vista més econòmic veiem que pot ser el sou de Messi i de molts jugadors importants és fins i tot massa baix.

És innegable que els jugadors de futbol amb els seus gols produeixen felicitat, per tant podem dir que quan per exemple Leo Messi o Cristiano Ronaldo marquen un gol ens produeixen un petit plaer cada vegada que el veiem. Per entendre-ho millor posem l'exemple del gloriós gol de Andrés Iniesta a Stamford Bridge l'any 2009, cada vegada que algu el veu (sobretot culers) li produeix un petit plaer, imaginem que aquest plaer fos equivalent al plaer de prendre un café d'un euro, llavors fem la hipòtesis que el gol d'Iniesta contra el Chelsea ha estat vist entre televisions i Internet per 300 milions de persones i per tant té un valor de 300 milions d'euros ja que seria el valor de 300 milions de cafès.

Lògicament és impensable i totalment impossible fer real aquest sistema però els diners que genera aquest gol i el futbol en general repercuteix a molts sectors empresarials i econòmics, des de cases d'apostes, passant per cadenes televisives o fins i tot a l'estat amb els impostos que fixen a productes que es venen pel fet de portar un escut determinat o un nom concret a l’esquena.