L'altre dia tornant del cinema vaig poder intercanviar
unes quantes opinions polítiques amb un amic del grup de tota la vida. Malgrat
l'amistat que ens ha unit durant molts anys en un dels temes de més actualitat
política ens trobàvem en una visió força antònima, la consulta sobre la
independència de Catalunya.
Jo intentava fer-li veure que deixant de banda la
intenció de vot dels votants la consulta és la representació del dret més bàsic
d'una democràcia, el dret a decidir d'un poble i ell em replicava amb arguments
no molt convincents aportant dades poc conegudes i amb fonts no massa fiables.
Deixant de banda la seva ideologia i sempre respectant l'opinió dels altres
l'escoltava força apàtic assumint que per molt que intentés explicar-li no
acceptaria res del que digués, però en un dels arguments amb intenció de
canviar la meva opinió em va recordar algun dels militants del partit que es fa
anomenar progressista i amb lema "Mejor unidos" Ciutadans (C's). Un
partit que acostuma a agafar les dades i indicadors pel costat que més li
interessa i deixant de banda altres possibles dades reals que no són del seu
interès i a la vegada titllant-les de falses, podem parlar de demagògia?
Realment és força injust que relacioni només aquest
partit amb la demagògia ja que no és ni molt menys l'únic, no són pocs els
partits que opten per presentar les dades que a ells els hi interessen i encara
és més notable en el tema actual sobre la independència de Catalunya, segons
uns seria una utopia i segons els altres la perdició de tots els ciutadans
d'aquell territori, és igual el caire del partit, la informació objectiva cada
vegada és menys habitual en la política. Sense anar més lluny i sense desviar
el tema de la independència el passat 11 de setembre va tenir lloc una
multitudinària manifestació a favor de la independència de Catalunya a
Barcelona i en la qual el ball de xifres és força considerable, per un costat
la Guàrdia Urbana ( sota la direcció de la Generalitat de Catalunya) xifrava la
manifestació en un milió i mig de persones i en contraposició la delegació del
Gobierno de España a Barcelona la rebaixava a 600.000 persones, gairebé un
milió de persones amunt o avall.
No és un pensament nou i de fet s'està convertint en un
tòpic el dir que la política espanyola (o catalana) ha perdut tota credibilitat
i sentit però aquesta reflexió no té ni molt menys una intenció apolítica, ja
que crec que és més que necessari i lògic un ordre de Govern pels països
dirigit pels polítics, però deixant de banda els temes de corrupció (però no
sense oblidar-los) cal demanar rigor a tots els polítics i no quedar-se amb la
informació d'un sol partit, estant el màxim d'informats amb dades reals per
poder decidir de veritat el nostre futur i complir el dret més bàsic d'una democràcia
de la forma més democràtica.
