Som dissabte 10 d’agost, a poques hores de l’últim
partit de pretemporada del Barça de Gerardo Martino, l’argentí comença a
adaptar-se al joc del Barça i el joc de l’equip comença a oferir aspectes molt
notables de la filosofia del joc de l’argentí.
Jo, culer de tota la vida, estic força
il·lusionat amb l’arribada del nou tècnic juntament amb l’arribada del brasiler
Neymar. En els últims partits que he vist de pretemporada he pogut veure un Barça
diferent al de la temporada passada, que dirigit per el nou tècnic ha recuperat
la pressió constant en la sortida de pilota dels rivals, molt característica en
els primers anys de Pep Guardiola i que tants de èxits ens va portar. Lògicament
no podem treure’n conclusions d’aquests partits perquè els rivals són del
nivell de l’Alavés (amb tots els respectes pels vitorians) però si que ens
podem fer una idea de l’estil de joc que vol recuperar el Tata.
Vaig llegir en un article de Ramon Besa, gran
periodista esportiu, en el diari El País, on comentava que el Tata Martino és
un home de club. Segurament els “tribuneros” culers (figura força perduda
durant aquests últims anys gloriosos) ja deuen estar criticant a l’argentí i a la
directiva blaugrana per la decisió com jo reconec que vaig fer de bon principi,
però a poc a poc he anat veient com treballa l’argentí, un home diplomàtic que
vetlla pel bé del seu club, sense fer molta fressa segueix treballant, un enamorat
del futbol que guardant les distàncies em recorda un antic entrenador del Barça
nascut a Sant Pedor.
Així que senyores i senyors, nens i nenes,
culerada en general, tinguem paciència amb el nou entrenador, perquè de la por
inicial hem de fer un salt cap a transmetre confiança a l’equip perquè si fem
les coses ben fetes amb l’equip del que gaudim i amb l’arribada del nou entrenador
disposat a donar molt pel Barça podem estar davant d’una gran temporada que
podem culminar amb la que esperem que sigui la recuperació de Tito Vilanova.
Tito, ànims, seny, pit i collons!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario